Pàgina d'inici > Uncategorized > L’altra Barcelona

L’altra Barcelona

Les eleccions municipals del 22 de maig seran recordades, sens dubte, per la històrica victòria de Convergència i Unió a la capital catalana. Després de 32 anys d’hegemonia socialista, Xavier Trias serà alcalde de la ciutat comtal. “Tomb històric”, titulava l’endemà La Vanguardia. “CiU conquista BCN”, exclamava El Periódico. I no els faltava raó. Barcelona és Barcelona i sempre eclipsa la resta de municipis. No obstant això, aquestes eleccions van deixar un altre triomf convergent per a la història: el de Carles Puigdemont a Girona.

S’havia anunciat des de feia setmanes. Per primera vegada des de la restauració democràtica, l’alcaldia de Girona trontollava per als socialistes. A l’antic feu de Joaquim Nadal s’hi albiraven opcions reals per a la federació nacionalista. Davant la renúncia de la fins ara alcaldessa Anna Pagans a tornar-se a presentar, la cursa entre la socialista Pia Bosch i el convergent Carles Puigdemont estava oberta. A més, la negativa d’ERC a reeditar el pacte amb el PSC i un hipotètic “tripartit a la basca” (CiU-ERC-ICV) situaven Girona com un dels punts calents del 22-M.

Amb aquest context polític previ a les eleccions municipals, no era d’estranyar que Girona aparegués diàriament als mitjans de comunicació. La premsa escrita li dedicava, sobretot, anàlisis de futur centrades en els equilibris post electorals. Per la seva banda, telenotícies i butlletins radiofònics seguien el dia a dia de les enquestes, que pronosticaven un empat tècnic entre els dos grans partits catalans. Un empat que s’accentuaria encara més pocs dies abans de les eleccions, quan Joan Olòriz –candidat gironí d’ICV-EUiA– acabaria tancant la porta a un possible acord amb CiU pressionat per la direcció ecosocialista.

Les eleccions municipals arribaven a Girona més pendents de l’aritmètica que mai. Les últimes hores havien complicat les coses a Puigdemont i permetien a Pia Bosc creuar els dits i encomanar-se als càlculs electorals. Un escenari immillorable des del punt de vista mediàtic. Els mitjans premien les situacions intrigants, emocionants, imprevisibles. I Girona tenia tot els números per acomplir aquestes expectatives –o almenys això deien les enquestes que irrompien a l’agenda pública–.

Amb tot, el 22-M va arribar amb la ciutat de l’Onyar com un dels principals focus d’atenció dels mitjans –una condició impròpia de la capital gironina–. A l’hora de la veritat, però, les enquestes que pronosticaven un empat tècnic no es van complir i Puigdemont governarà el consistori després de 32 anys ininterromputs de governs socialistes. Amb 3 regidors més que el PSC, la federació nacionalista va superar els pronòstics i va guanyar amb una contundència més gran de la prevista.

“El PSC perd l’alcaldia de Girona”, lamentava el passat dilluns El Periódico. “CiU fa el tomb històric a les alcaldies de Barcelona i Girona”, informava l’Ara. “Històrica victòria de CiU a Girona”, destacava el Diari de Girona. Els resultats gironins s’havien convertit en un esdeveniment periodístic que reunia un nombre suficient de factors noticiosos per acaparar titulars. Malgrat l’omnipresència de la capital catalana, Girona es convertia per un dia en l’altra Barcelona.

Arnau Nadeu

Anuncis
  1. Josep
    24/05/2011 a les 23:54

    Un MOLT BON article. FELICITATS!

    • 25/05/2011 a les 00:00

      Moltes gràcies altra vegada!

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: