Pàgina d'inici > Uncategorized > El testimoni dels diaris

El testimoni dels diaris

El passat està de moda. Només fa falta fixar-se en el nostre voltant per veure que la història interessa, agrada i, sobretot, genera negoci. Un negoci massa sovint apoderat per aquells “experts” en interpretar altres temps. La Història, disciplina que admiro, tendeix a creure que és l’única capaç d’explicar-nos què ha passat abans d’avui. Ara bé, molt sovint oblida que el periodisme, els periodistes, aquells “historiadors del present”, són un testimoni molt valuós per entendre el llegat dels nostres avantpassats. Les hemeroteques estan plenes de records fidels de moments cabdals del nostre país. La proclamació de la República catalana n’és només un petit exemple.

REPÚBLICA CATALANA: EL TESTIMONI DELS DIARIS

Una premsa molt polititzada liderada per una Vanguardia cada cop més informativa va fer diverses lectures d’un 14 d’abril històric

Dues esqueles i tres anuncis. Aquesta va ser la portada de La Vanguardia del 15 d’abril de 1931, l’endemà de la proclamació de la República catalana. “Eren altres temps i aquest tipus de portades eren les habituals”, afirma Jaume Pi. Potser sí, però no les de tots els diaris. “La República triomfant”, titulava La Publicitat amb evident satisfacció. “Els esdeveniments d’avui”, publicava La Veu de Catalunya hores després de les paraules de Francesc Macià. Dos exemples -representatius de les posicions majoritàries i enfrontades del moment- que permeten contrastar l’edició de La Vanguardia i comprovar -si se’m permet la metàfora- la diversitat de Repúbliques catalanes que la premsa de l’època va proclamar.

Vuitanta anys després, i amb la pel·lícula 14 d’abril: Macià contra Companys recentment estrenada, només una expedició hemerogràfica pot aportar-nos un testimoni fidel d’aquell episodi cabdal de la Catalunya del segle XX. Llegint la premsa d’aleshores s’evidencia que allò que s’ensenya a les escoles com a fet consumat va tenir diverses interpretacions a l’època. El que per alguns va ser un dia que faria història, per a d’altres no va passar d’un simple impuls causat per l’ambient revolucionari del moment.

La Vanguardia de Gaziel

Amb 140.000 exemplars venuts -estadística citada per José Javier Sánchez i Carlos Barrera-, el diari del Grup Godó es trobava en el millor moment d’ençà de la seva fundació. El 15 d’abril de 1931, aquesta capçalera va sortir al carrer sense cap referència de portada a la República catalana. Sota la direcció d’Agustí Calvet, Gaziel, el diari va preferir esperar fins a la pàgina 6 -informació local- per exposar els fets de la jornada anterior sota el títol de “Proclamació de la República a Barcelona”. Mitjançant diversos titolets, La Vanguardia va anar desenvolupant la informació dels esdeveniments de manera molt detallada.

Sense cap posicionament polític manifest, la mà del liberal Gaziel es va deixar notar a l’edició d’aquell 15 d’abril. Catalanitzant el diari però mantenint-ne l’orientació centrista, Agustí Calvet va demostrar un cop més la seva voluntat de fer evolucionar La Vanguardia cap a posicions més informatives i menys ideològiques -tota una revolució a l’època-. Com explica Jaume Guillamet, la política editorial de Gaziel només era equiparable als plantejaments del Noticiero Universal. Tot i això, sembla que La Vanguardia va intentar evitar l’aparició de la idea d’Estat català als titulars. Si bé va parlar de Macià com a president de la República catalana en el cos de les seves notícies, mai ho va fer en els primers elements de lectura. “Es constitueix un Govern provisional presidit pel senyor Macià”, subtitulava a la pàgina 6. Un bon exemple de com fer política sense que es noti.

En català

Els dos grans diaris editats en llengua catalana del moment, La Veu de Catalunya i La Publicitat, van treure dues edicions força allunyades de La Vanguardia. L’edició vespertina de “La Veu” -tal com així se la coneixia a l’època- va sortir el mateix 14 d’abril plena de missatges de moderació i prudència. Amb un memorable editorial titulat “Serenitat i seny”, el diari de La Lliga Regionalista feia palesa la preocupació del catalanisme conservador davant la nova situació. “Encesa per la Dictadura, manxada per gent diversa, aquesta foguerada serà tant més perillosa com menys serenitat hi hagi”, advertia Ferran Valls. Una descripció dels esdeveniments molt polititzada i fortament esbiaixada que prop de 40.000 lectors van llegir.

En la mateixa línia però amb sentiments oposats, La Publicitat va sortir el dia següent amb la República catalana a la portada. “Un dia històric: 14 d’abril de 1931”, titulava l’editorial de la capçalera d’Acció Catalana. Amb una mitjana de 30.000 exemplars venuts, aquest diari no va dubtar en exterioritzar la seva gran satisfacció envers el nou panorama polític. “Ens serà un goig i un honor acceptar el lloc que ens serà designat per servir Catalunya i la República”, afirmava exultant. Ara bé, ningú posava la mà al foc per un futur sobirà. “Avui serà proclamada la República a Espanya”, apuntava Tomàs Bellmunt. I és que Macià va actuar durant tres dies com a president d’un Estat independent, però els que hi vivien no s’ho van arribar a creure mai.

Arnau Nadeu

Anuncis
  1. Josep
    16/11/2011 a les 20:24

    Gràcies per aquests apunts històrics. Bona lliçó! Com sempre la premsa en fa una lectura diferent segons les seves tendències polítiques.
    Admiro els bons periodistes que saben fer arribar la informació veraç del moment en el qual viuen.

    • 18/11/2011 a les 00:49

      Moltes gràcies! Parlant de bons periodistes, el proper article que publicaré anirà sobre Eugeni Xammar, un “superperiodista” segons Josep Pla. El tema promet.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: