Pàgina d'inici > Uncategorized > Xammar, Pla i Hitler

Xammar, Pla i Hitler

Una de les peces més importants del periodisme català és l’entrevista que Eugeni Xammar i Josep Pla van fer a Adolf Hitler a finals de 1923. La trobada va tenir lloc el 8 de novembre, hores abans del fracassat putsch de Munic. Dies després, les dues versions de l’entrevista es van publicar amb un to burlesc fent palesa l’obsessió de Hitler pel tema jueu. Des d’aleshores, ni Xammar ni Pla en van tornar a parlar mai més. El seu silenci i alguns interrogants sense resposta han fet néixer un debat entre aquells que posen en dubte la veracitat de l’entrevista i els que la veuen com una primícia històrica.

.

XAMMAR, PLA I HITLER: L’ENTREVISTA QÜESTIONADA

Els dos periodistes catalans van parlar amb qui seria el dictador d’Alemanya hores abans del seu cop d’Estat fallit

8 de novembre de 1923. Eugeni Xammar i Josep Pla es troben a la seu del diari Völkischer Beobachter -“L’observador Popular”-, a Munic. Tots dos són a Alemanya com a corresponsals de La Veu de Catalunya i La Publicitat, respectivament. Adolf Hitler, en aquell moment un agitador de tavernes, els ha concedit una entrevista. El “ximple” -tal com ells mateixos el defineixen- els rep al seu despatx pel sol fet de ser espanyols. “Els espanyols a Baviera tenen totes les portes obertes”, afirma el futur dictador d’Alemanya. A continuació, un temps indeterminat de declaracions centrades, sobretot, en la qüestió jueva.

“Si volem que Alemanya visqui hem d’eliminar els jueus”, exclama Hitler. “A garrotades?”, pregunta Xammar. “Tant de bo, si no fos que n’hi ha massa […] Seria la gran solució, evidentment, i si això pogués passar la salvació d’Alemanya estaria assegurada. Però no és possible. Ho he estudiat per tots cantons i no és possible”, respon Hitler. I referint-se un altre cop a Espanya conclou: “el problema jueu no és un problema religiós, és un problema de raça”.

Eugeni Xammar no se’l pren seriosament. “És un ximple monumental, magnífic i destinat a fer una carrera brillantíssima […] No fa falta que Hitler ens expliqui res. N’hi ha prou que parli, perquè l’admirem. Les seves idees sobre el problema jueu són clares i divertidíssimes”, ironitza el periodista. Hores més tard, el mateix Hitler es dirigeix a la cerveseria més gran de Munic amb la intenció de fer un cop d’Estat. Acompanyat per un contingent de les SA -tropes d’assalt nazis-, l’aleshores aprenent de dictador arriba a la taverna i provoca l’inici del putsch de Munic. L’intent de prendre el poder acaba amb un tiroteig amb la policia i la detenció i posterior empresonament de Hitler.

Silenci

17 dies després, Eugeni Xammar publica la seva versió de l’entrevista a La veu de Catalunya amb el títol “Adolf Hitler o la ximpleria desencadenada” -la versió de Josep Pla sortirà tres dies després a La Publicitat-. Tot i prometre per a l’endemà una segona part de l’entrevista sobre les “concepcions econòmiques i polítiques” de Hitler, Xammar deixa “La Veu” -nom popular de la publicació- durant uns mesos per raons que es desconeixen. Charo González, estudiosa del Xammar berlinès, adverteix al llibre L’ou de la serp que la responsabilitat de la interrupció podria haver estat de la direcció del diari. Tot i ser una hipòtesi aventurada, sembla força raonable si es té en compte que la versió de Pla demostra que existia més material.

Sigui com sigui, a partir d’aquí ni Xammar ni Pla tornaran a parlar mai més de l’entrevista. De fet, la peça quedarà relegada a les hemeroteques fins que Lluís Permanyer la posarà al centre de l’actualitat periodística l’any 2000. “L’entrevista que mai va existir va ser oblidada pels dos”, escriurà a La Vanguardia. I afegirà: “em resulta molt estrany que Xammar no ho comentés ni que fos de passada a les nombroses pàgines de les seves memòries […] tenint en compte el detall amb el qual descriu el que va succeir aquella nit a la històrica cerveseria”. Tot i no aportar proves irrefutables, l’observació de Permanyer ha servit de base per a tots aquells que, posteriorment, han argumentat en contra de la veracitat de l’entrevista. Com reconeix Francesc Canosa, autor de diversos articles sobre història del periodisme, trobar una explicació del perquè d’aquest silenci és realment difícil. Segons ell, “degut a la barbaritat del que acabaria passant amb el nazisme van preferir oblidar l’entrevista”. Pot semblar poc convincent, diu, però per dos periodistes de la talla de Xammar i Pla podia representar un cop molt dur no haver sabut preveure el que aquell “ximple” era capaç de fer.

El cert és que Permanyer va obrir una caixa de Pandora plena de preguntes sense resposta. Si és cert que l’entrevista va tenir lloc poques hores abans del fracassat cop d’Estat,  “costa de creure que Hitler els dediqués la seva atenció en un moment en el qual desplegava una activitat frenètica”, reflexiona el periodista. A més, resulta estrany que el futur dictador expliqués els seus plans d’extermini jueu a dos desconeguts tenint en compte que el secretisme era un dels aspectes més arrelats a la ment de Hitler. De fet, Rosa Sala,  autora del respectat Diccionario crítico de mítos y símbolos del nazismo, assegura que no s’ha trobat cap declaració del dictador sobre l’Holocaust prèvia a les paraules que transcriu Xammar. Sala explica en el seu llibre que un passatge del Mein Kampf -escrit per Hitler l’any 1924 mentre estava a la presó condemnat pel putsch de Munic- és considerat el primer text on el dictador esmenta la possibilitat de l’extermini jueu.

No obstant, aquesta novetat de l’afirmació de Hitler transcrita pels dos periodistes catalans no fa sinó reforçar la possibilitat que es tracti d’una entrevista real. Perquè podria ser que Xammar i Pla se l’haguessin inventat basant-se en discursos o declaracions anteriors de Hitler tot falsejant la dramatúrgia de l’escena -les referències als Reis Catòlics semblen un afegit oportunista dels periodistes-. Ara bé, pel que fa a la qüestió jueva, no existien discursos previs al respecte.

Profecia

Després de tot, sembla difícil que Xammar i Pla s’inventessin l’entrevista. Com apunta Francesc Canosa, ambdós periodistes no eren de la cultura d’inventar, sinó tot el contrari. Per què inventar Hitler i no una altra cosa? En aquella època el futur dictador d’Alemanya era un no res, un individu que despertava curiositat i que, fins i tot, podia arribar a fer gràcia. Segurament per això els dos periodistes catalans no s’el van prendre seriosament. Però és que qui se’l prenia seriosament aleshores?

Així doncs, va existir o no l’entrevista de 1923? Com recorda Josep Maria Casasús, “no es pot assegurar la seva veracitat” perquè “no existeix cap constatació ni a favor ni en contra”. Ara bé, de debò que inventant es pot ser tan profètic? Si realment l’entrevista no va existir mai, Xammar i Pla van predir la solució final. Una hipòtesi excessivament rocambolesca tractant-se de la crueltat més gran de la història humana recent.

 Arnau Nadeu i Pau Dachs

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: