Pàgina d'inici > Uncategorized > Explicar les guerres

Explicar les guerres

La història del periodisme o, amb altres paraules, l’evolució de l’ofici d’explicar les coses, ha anat sempre de la mà de la seva variant bèl·lica. Si el periodisme fos un esquelet, el periodisme de guerra en seria un dels ossos principals. Avui en dia, la famosa “Primavera àrab” ha tornat a posar de moda la informació relacionada amb els conflictes armats. I, com molts ja sabíem, ha servit també per evidenciar que el periodisme és imprescindible per comprendre les realitats complexes que ens envolten. I és que sense el lliure exercici d’aquesta antiga professió no està garantit el dret a rebre informació: l’etern enemic de tot tipus de règims i governs. És per això que avui em pregunto com va sorgir el periodisme de guerra, perquè només així podem plantejar-nos com cal actuar per mantenir-lo viu.

WILLIAM H. RUSSELL O EL NAIXEMENT DEL PERIODISME DE GUERRA

El corresponsal de The Times a la guerra de Crimea va elaborar la primera crònica periodística descrivint des del front la desfeta britànica 

Febrer de 1854. El diari anglès The Times envia un corresponsal a la guerra de Crimea. No és cap novetat. Els conflictes són d’interès popular i des de ja fa temps la premsa envia periodistes al front. No obstant, aquella iniciativa marcarà per sempre la història del periodisme. Russell, un britànic desconegut que més tard acabarà sent un heroi, farà el que mai abans havia fet ningú: sortir de la caserna i anar al front per observar la batalla. Amb la pulcritud anglesa que el caracteritzava, el corresponsal descriurà una de les desfetes més grans de l’exèrcit britànic i elaborarà així la primera crònica periodística.

El cert és que parlar del naixement del periodisme de guerra és parlar de Russell. Un periodista que es va incrustar a l’exèrcit i que va abandonar les tergiversades cròniques de la vida dels oficials. Un professional –mai millor dit– que va explicar detalladament la cruesa de la guerra a la població i que va ser tan adorat com temut. El govern britànic va percebre ràpidament el perill d’unes cròniques que, per primera vegada, explicaven la realitat de la guerra, però el diari no el va deixar mai sol. The Times va estar sempre al costat de Russell tot aprofitant les seves cròniques per fer xantatge informatiu.

Tanmateix, la història ja deixava entreveure que aquella situació no duraria gaire. Russell va gaudir d’una plena llibertat de moviments i d’un accés a les fonts que mai més es tornaria a produir. Com gairebé sempre, la lluita entre el control i la llibertat d’informació s’acabaria decantant pel primer i els governs començarien a limitar el periodisme de guerra. A partir d’aleshores, ja no es podria publicar cap informació que pogués afavorir l’enemic i la llibertat dels periodistes quedaria notablement reduïda.

Amb tot, va ser llavors quan el protagonisme es va desplaçar cap al periodisme d’aventures. Davant de les noves dificultats, els diaris –sobretot nord-americans– van apostar pel reporterisme salvatge. Nellie Bly, amb la seva volta al món o la infiltració a un manicomi, exemplifica clarament aquest nou corrent. Un corrent que va relegar en un segon terme un periodisme de guerra ferit per la pèrdua de credibilitat causada pel control de la informació durant la Primera Guerra Mundial. De fet, caldria esperar fins l’arribada de la imatge perquè aquest periodisme tornés a resorgir. El fotoperiodisme seria el seu gran aliat, però això ja és una altra història.

Arnau Nadeu

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: