Pàgina d'inici > Uncategorized > Judici al Jurat Popular

Judici al Jurat Popular

La premsa d’aquest país s’ha despertat avui amb dos temes de portada francament diferents. El primer era previsible, deixant de banda la forma en que es va produir. Parlo, evidentment, de la classificació del Barça per a les semifinals de la Copa del Rei davant del Reial Madrid. Contràriament, el segon no ho era tant, però sí les seves conseqüències. Parlo, en aquest cas, de l’absolució de Francisco Camps per part d’un jurat popular -si bé el veredicte es pot recórrer al Tribunal Suprem-. Deixin-me, doncs, que avui reflexioni breument sobre aquesta controvertida institució.

La reincorporació del Jurat al nostre país a partir de l’any 1995 ha provocat un apassionat debat entre els professionals del Dret, els mitjans de comunicació i la opinió pública envers la seva autèntica utilitat i la seva correcta utilització. La por a quelcom desconegut acostuma a implicar reticències, fonamentalment entre els sectors més conservadors de les societats, i encara més quan sorgeixen controvertides sentències -com l’apuntada anteriorment- que realimenten la morbosa polèmica.

La divisió d’opinions respecte al judici per Jurat no se superposa amb tradicionals alineaments polítics o acadèmics. No enfronta, per tant, a “garantistes” versus “mà dura”. Tampoc arrenglera les forces polítiques. Així doncs, aquesta transversalitat doctrinal obre molts fronts d’anàlisi i de debat. L’examen dels arguments en pro i en contra de tal institució revela que, com qualsevol altra entitat humana, presenta factors favorables i elements negatius. Per sort, la nostra societat encara no coneix la perfecció. I dic per sort perquè, d’aquesta manera, la possibilitat de millora i aquell horitzó idíl·lic estan més vius que mai.

Ara bé, cap a on ens hem de decantar? Com a símbol de la democràcia, com a protecció de l’individu davant del poder colossal de l’Estat, com a garantia de deliberació, com a apropament de la justícia a la societat i com a abandonament de la burocràcia i la formalitat, la institució del Jurat es presenta carregada de simbolisme i subjectivitat. Per altra banda, els “contres” del Jurat se centren en la seva selecció, la ignorància dels seus membres, la parcialitat, la poca altura moral i la coacció -tant interior com exterior-. Uns desavantatges que, per exemple, el cinema jurídic ens ha volgut mostrar amb gran interès, segurament pel “morbo” que tenen i pel gran rendiment que ofereixen a les taquilles.

Segons el meu punt de vista -segurament influenciat per la meva formació politològica-, el Jurat acompleix una funció que difícilment cap altre instrument -inventat o no- podria satisfer: la integració de la societat a la justícia. I és que, com ja està succeint amb la política, no n’hi ha prou de poder votar uns quants personatges o uns altres. Perquè el sistema funcioni, els ciutadans s’han de sentir part del mateix.

La justícia està devaluada, mal considerada entre la població. Només cal veure l’ambient que s’ha creat al voltant dels processos judicials contra el senyor Millet i companyia. No podem pretendre que el poble cregui en la justícia si ni tan sols deixem que hi participi. El Jurat és l’oportunitat per capgirar aquesta situació. És l’instrument ideal per fer dels ciutadans corrents jutges per un dia. Quina millor manera que aquesta per acostar-los a la justícia? Què millor perquè se sentin particeps de la mateixa?

És evident que el Jurat presenta elements negatius. Ara bé, em poden dir alguna institució humana que sigui perfecta? Molt em temo que no. Tanmateix, tals desavantatges es podrien solucionar aplicant una millor legislació al respecte. Els problemes de selecció i coacció exterior són fàcilment remeiables a través d’un millor control de la institució. I contra aquells que afirmen que es tindria un munt d’ignorants jutjant coses importants, jo els pregunto: no estem obligats a obeir les lleis sense poder al·legar ignorància a l’hora de violar-ne alguna?

Concloent, l’examen dels arguments a favor i en contra del Jurat evidencia que existeixen raons per ser prudents, però no per tenir-li por. Perquè la por al Jurat no és més que el reflex d’una actitud de desconfiança envers els ciutadans, a qui se’ls considera incapaços de discernir allò just d’allò que no ho és. La por al Jurat és, doncs, un símptoma de dolència molt més preocupant; la por a la igualat. I com que la igualat és la llibertat dels altres, la por al Jurat no és més que la por a la pròpia llibertat.

Arnau Nadeu

Anuncis
  1. Josep
    26/01/2012 a les 19:00

    Molt bona reflexió i estic d’acord amb les conclusions a les quals arribes.
    Ara bé, com bé dius cal ser prudents… jo, basant-me en les informacions que m’han arribat a través dels diferents mitjans, no estic d’acord amb el seu veredicte. Amb tanta corrupció i de tan altes esferes, no sé ben bé què pensar. Està tot plegat mig podrit i ja cansa la situació.
    Ara només caldrà que absolguin Matas, que condemnin Garzón i que Urdangarin sigui anomenat president del Banc d’Espanya (com deia avui Jordi Basté).

    • 27/01/2012 a les 19:42

      Gràcies pel comentari! Jo tampoc estic d’acord amb el veredicte del cas Camps, però crec que la figura del Jurat Popular no es pot -valgui la redundància- jutjar en funció d’una sentència. La història d’aquesta institució és llarga i segurament ha tingut més glòries que penes. I és que com va escriure Gary Fleder a “El Jurado”, “el sistema del jurado se implantó porqué durante miles de años un juez tenía el poder de ahorcar, por ejemplo, a cualquier joven que no le gustase”. No està de més recordar-ho.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: