Pàgina d'inici > Uncategorized > #AixòNomésPotAnarAmunt

#AixòNomésPotAnarAmunt

Fa temps que ronda un hashtag per la xarxa que em crida l’atenció. I ho fa perquè, tot i el seu origen particular i concret, es pot extrapolar a la realitat comuna i general que viu el nostre país. #AixòNomésPotAnarAmunt, tuitegen des de fa mesos uns Castellers de Berga que ahir van alçar el seu primer castell en públic a Borredà. Manllevant-los el lema per una estona, avui vull reflexionar breument sobre la pobresa aprofitant que la nostra televisió pública l’ha situat al primer lloc de l’actualitat amb la seva Marató especial.

Més enllà del debat i de les controvèrsies que ha generat aquesta edició d’un programa de televisió absolutament exemplar, les sensacions que m’estan produint algunes reaccions de la jornada d’avui se’m fan, com a mínim, estranyes. Aixecar-me del llit i llegir que el nostre president sent “l’honor de representar el país més solidari del món” no sé si m’esperona o em preocupa. I més si tot seguit afegeix que “probablement” l’any que ve s’haurà de repetir la citada Marató per la pobresa. I no és pas que no comparteixi amb ell que “quan es tracta d’implicar la gent en causes solidàries, aquest país és excel·lent”, sinó tot el contrari.

Mentre Artur Mas creu que “Catalunya pot convertir-se en l’abanderada d’un nou sistema de valors a l’Estat i al sud d’Europa”, a mi m’agrada més creure -sense renunciar a aquesta romàntica idea- que el meu país pot tornar a ser aquell motor econòmic envejat per tants. Mentre el nostre president s’enorgulleix de la solidaritat in extremis que encara tenen els catalans, jo em preocupo pel 22,16% d’atur que s’aproxima al trist record històric de la taxa del primer trimestre de 1985 (22,8%). Mentre Artur Mas insinua que “probablement” l’any que bé estarem igual de malament que ara, jo comparteixo l’esperit de superació dels Castellers de Berga i confio que tard o d’hora això ha de canviar.

Hem de trencar amb el dinamisme negatiu i creure en les possibilitats que, com a poble, tenim i hem tingut sempre. Hem de recuperar aquella valuosa cultura de l’esforç que alguns donen per enterrada, però tenint clar que l’esforç no és un fi en si mateix. L’esforç és necessari per capgirar aquesta situació tan adversa que ens ha tocat viure i mirar cap al futur amb uns altres ulls. Fa ben bé un any i mig, un servidor va elaborar un reportatge -conjuntament amb tres companyes- que, sota el títol de “La nova pobresa”, ja afirmava que un de cada cinc catalans era pobre. Només desitjo que d’aquí un any i mig no pugui tornar a mirar enrere i adonar-me que la situació encara és la mateixa. Perquè això només pot anar amunt.

Arnau Nadeu

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: