Pàgina d'inici > Uncategorized > Artur Mas: gir sobiranista i davallada electoral

Artur Mas: gir sobiranista i davallada electoral

Fa tot just una setmana del 25-N però sembla que hagin passat mesos. L’eufòria que va presidir les eleccions -aparentment- més importants de la història de Catalunya ha quedat enrere. La davallada de CiU sembla ser-ne la principal raó, però són molts els que hi posen cullerada perquè els catalans passem pàgina més ràpidament del que voldríem. Sense anar més lluny, el darrer -i més greu- atac del ministre Wert a la nostra llengua o, més a prop, l’actuació de Duran i Lleida. I tot plegat ha deixat arraconada una pregunta que es feien molts catalans abans de les eleccions: per què Artur Mas va decidir fer un gir tan marcadament sobiranista?

Com a politòleg, des del primer moment vaig pensar que era tan o més interessant reflexionar sobre aquesta qüestió que sobre la davallada posterior de CiU a les eleccions. Aquesta darrera és relativament fàcil d’argumentar i, de fet, ha estat àmpliament estudiada tot i el poc temps que ha transcorregut des d’aquell diumenge. Ara bé, de la primera se’n va parlar més aviat poc. Semblava totalment provat i creïble que Convergència -que no Unió- havia anat incrementant el seu sentiment patriòtic a mesura que s’anava topant amb la duresa de l’Estat espanyol. L’últim cop de porta davant del pacte fiscal així ho va demostrar. Els convergents s’havien tornat sobiranistes perquè no hi havia alternativa possible.

No seré jo qui posi en dubte la ideologia de Convergència i d’Artur Mas. No en tinc suficient coneixement per poder-la jutjar i, per tant, no rebatré l’explicació anteriorment resumida sinó que n’afegiré una altra que potser ens farà reflexionar. I, per fer-ho, partiré d’un concepte politològic que es troba a la base de l’estudi del comportament electoral: el supòsit de cinisme dels partits. I és que, motivacions ideològiques a banda, no hem d’oblidar mai que els partits polítics han perseguit i perseguiran sempre l’objectiu d’aconseguir el màxim de vots possible, el que en termes econòmics es podria anomenar maximització del rèdit electoral. I que, per aconseguir-ho, saben que han de situar-se en posicions estratègiques.

És el que s’anomena model de competència espacial. “Els partits es mouen cap a posicions electoralment més beneficioses i, a la vegada, intenten evitar que els partits adversaris es moguin cap a posicions on poden ser electoralment més perillosos”, explica Agustí Bosch al seu llibre Com votem i per què. I quines són aquestes posicions electoralment més beneficioses? Doncs on hi ha més acumulació de votants: a Catalunya, tradicionalment al centre de l’eix esquerra-dreta i lleugerament més a prop del catalanisme que de l’espanyolisme.

Com es pot deduir, aquesta distribució electoral ha beneficiat sempre CiU, que gaudia d’una ubicació ideal per atraure el major nombre de votants. Però l’onze de setembre d’enguany va marcar un abans i un després en el panorama electoral, o almenys així ho van interpretar els convergents. Semblava que la distribució de l’electorat s’estava desplaçant accentuadament cap al sobiranisme, per la qual cosa la centralitat podia deixar de ser tan beneficiosa. Calia moure fitxa i anticipar-se al que estava venint, calia moure el partit cap a on -suposadament- s’estava movent l’electorat. L’estratègia estava ben pensada, però no va tenir en compte un petit detall: ERC.

Convergència -amb Unió de remolc- va accentuar el seu discurs sobiranista. Artur Mas es va presentar com el garant del sobiranisme i, de cop i volta, les senyeres van deixar pas a les estelades en els actes de campanya -que havia començat molt abans de la dissolució del Parlament-. L’Assemblea Nacional Catalana convocava concentracions a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona “de suport al president” i tot semblava anar sobre rodes. CiU aconseguia moure’s en l’eix nacional i presentar-se, creïblement, com una coalició sobiranista -malgrat els entrebancs de Duran i Lleida-.

Però van arribar les eleccions i l’estratègia no va donar els fruits esperats. La coalició nacionalista perdia 12 escons mentre ERC es convertia en la segona força política. Aleshores tothom elaboraria teories per explicar el perquè del sorprenent resultat electoral, utilitzant les retallades i altres factors com a base argumentativa. Però ningú va pensar que potser l’explicació era molt més senzilla: els electors s’havien mogut en l’eix nacional, però de camí cap al creixent sobiranisme s’havien trobat un partit que feia anys i panys que els estava esperant amb les mans ben obertes.

ERC no va haver de moure’s, només va haver d’aferrar-se a la seva posició mentre veia com cada cop més votants s’hi acostaven. CiU intentava prendre-li el lloc, amb allò de la majoria excepcional i de “només nosaltres forts ho podem fer”. Però no va tenir en compte que alterar la ubicació ideològica comporta, gairebé sempre, una pèrdua de reputació. “Com és que ara s’han tornat independentistes?”, es preguntava la gent. I és clar, al costat hi havia una ERC que veia com la seva reputació augmentava perquè no havia d’alterar la seva ubicació. “Nosaltres som els que sempre hem cregut en la independència, no heu de dubtar de nosaltres”, deien. El resultat posterior, vist des d’aquesta perspectiva, s’entreveia força abans del 25-N.

Arnau Nadeu

Anuncis
  1. Josep Prat
    04/12/2012 a les 22:35

    Bona visió de tot el procés. M’agrada, Arnau, com analitzes i dónes la teva visió periodística i política.
    Hauries de fer arribar l’article a alguns diaris, l’Ara, La Vanguardia… segur que te’l publicarien.
    Ànims!

    • 05/12/2012 a les 12:11

      Moltes gràcies pel comentari!

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: