Pàgina d'inici > Uncategorized > Un autobús d’època a Rambla Catalunya

Un autobús d’època a Rambla Catalunya

Són dos quarts de vuit del vespre de dimarts 8 d’octubre. Arribo a la cantonada de Rambla Catalunya amb Gran Via -a Barcelona- quan em topo amb una cua més que considerable de gent. En fila, esperen pacients per entrar al Club Coliseum. Finalment ha arribat el dia. La minisèrie de TV3 ‘Olor de colònia’ es preestrena a la gran pantalla en ‘petit’ comitè abans que milers de catalans la vegin a través dels televisors de casa seva.

Avanço la fila de barcelonins i forans que esperen per entrar -ser periodista i anar-hi en nom del Tasta el Berguedà té aquestes coses- i arribo a la porta d’accés. Un desplegament de mitjans i molts curiosos m’envolten. “Saps què hi fan aquí?”, em pregunta un home d’uns 50 anys. “Estrenen la minisèrie ‘Olor de colònia'”, li dic jo. “Olor de què?”, em contesta. “De colònia. Una sèrie ambientada en una colònia industrial”, responc. “Ah, allò que hi havia a Súria?”. “No, al Berguedà”, detallo jo tot comprovant que, per més sèries que es facin, bona part de la història de la nostra comarca segueix sent desconeguda més avall de Manresa.

I, de sobte, els càmeres del meu voltant agafen la seva eina i es posen a primera línia. “Ja són aquí!”, sento que criden. I, seguidament, un autobús d’època de l’empresa Segalés s’obre pas per Rambla Catalunya fins arribar a la porta d’accés del Coliseum. L’expectació és màxima: arriben els actors. Fotos, somriures i una posada en escena pròpia de les grans ocasions. Els curiosos es multipliquen per moments. Protocol complert, l’elenc entra al Coliseum i s’atura altra vegada per fer-se una foto de família. És el ‘photocall’, que en diuen els moderns.

Comença a entrar el públic. Personalitats del Berguedà i d’arreu als passadissos. Es respira un ambient de nervis i d’emoció barrejats. “Heu d’anar entrant”, diuen des de l’organització. Seguint les indicacions, enfilo el teatre, busco una localitat adient i, pocs minuts després, l’equip de la sèrie puja a l’escenari. És el moment dels discursos, molts d’ells reivindicant el paper de la televisió pública del país i elogiant una producció d’aquestes característiques en plena crisi. Ara bé, per tristesa meva -i segurament que per molts altres-, ni una referència al Berguedà. L’única, un 2×1 per visitar les colònies on es va rodar la sèrie que l’Agència de Desenvolupament de la comarca s’havia encarregat de deixar meticulosament a cada una de les butaques de la sala.

I acabats els parlaments, acció. 160 minuts -amb una pausa de 10 entremig- que van servir per fer reviure el món de les colònies entre els espectadors. Crítica televisiva a banda, un Coliseum ple va semblar respondre satisfactòriament a la trama d’amor impossible que guia la sèrie. Altres -m’hi incloc-, valoràvem la capacitat de sintetitzar un món tan petit però tan dens alhora en poc més de dues hores i mitja. I, un cop acabada la projecció, em van tornar al cap aquells versos de Miquel Martí i Pol inspirats en aquest passat tan nostre que alguns sentiran més vigents que mai:

Pare nostre que esteu en el cel,
Sia augmentat sovint el nostre sou,
vingui a nosaltres la jornada de set hores,
faci’s un xic la nostra voluntat
així com la d’aquells que sempre manen.

El nostre pa de cada dia
doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,
perdoneu els nostres pecats
així com nosaltres perdonem
els dels nostres encarregats
i no ens deixeu caure a les mans del director,
ans advertiu-nos si s’apropa.

Amén.

[Nova oració del Parenostre. Miquel Martí i Pol]

Arnau Nadeu

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: